NOVEL·LES

Un dia de maig de 1990, Alícia Compte, barcelonina, pintora, a la meitat de la trentena, torna al mas empordanès on va néixer la seva mare, Matilde, per passar-hi uns dies de descans, convidada per l'oncle, Joan Isern. Seran uns dies que Alícia viurà intensament i amb grans contrastos, entre una apassionada relació amb Hatim, un jove magribí, i el tracte i les converses amb l'oncle, que obliguen Alícia a plantejar-se la seva identitat, el seu passat i el de la família. La novel·la avança mitjançant dos textos paral·lels: el relat de l'estada d'Alícia al mas i els fragments del dietari de Joan Isern, escrits des del retorn de la Guerra Civil. El camp de l'Ombra ofereix una crònica de la transformació que ha experimentat el camp català a les darreres dècades i una reflexió sobre la decadència d'unes estructures econòmiques i familiars que existien de feia segles i que procedien, de fet, de la vil·la romana.

Per mica que pugui, i comptant que el masover tindrà vida i salut, treballaré en aquestes terres fins al darrer dia. És l'únic que em resta. Ja no puc ni vull fer res. Conrear aquests camps amb discreció i humilitat fins al silenci. Espero, però, que el trajecte no sigui gaire llarg, que el destí no vulgui emprenyar-me massa amb aquesta propina miserable de la vellesa. No sé si és una deformació dels anys, però em fa l'efecte que el món es torna més grotesc i més neci. Passen coses que denoten que tot s'ha capgirat, com si el carnaval durés d'un febrer a l'altre. Ara, als pagesos ens donen diners per arrencar les oliveres i les vinyes i per dur les vaques de llet a l'escorxador. Això no és una broma. Ho paga l'estat amb bitllets de banc de curs legal. Quan passen fets com aquests vol dir que ja no regeix la lògica que hem conegut sempre. I, és clar, fa molta mandra, a aquestes alçades, haver d'avesar-se a les noves formes de l'estupidesa humana. Val més començar a tocar pirandó. Sense presses, tampoc, però sense demorar-s'hi gaire, si pot ser.

(Del dietari de Joan Isern).